Orígens de la institució Orígens de la institució

Els antecedents històrics de la Sindicatura de Comptes de Catalunya es remunten a l'Edat Mitjana. El Tribunal de Comptes del rei de la Corona d'Aragó del segle XIII és el primer òrgan fiscalitzador de què es té notícia a nivell general de la Corona. Les finances i el patrimoni del rei de la Corona d'Aragó van ser controlats per un oficial regi, el Mestre Racional (magister racionalis). Aquesta figura va ser institucionalitzada l'any 1283 per Pere el Gran, si bé l'ofici del mestre racional es consolidà amb la reforma de l'Administració financera endegada per Jaume II, auspiciada per la burgesia catalana, i amb el nomenament d'un dels principals creditors del monarca, el ciutadà de Barcelona Arnau ça Bastida, com a Mestre Racional de la Cort el 1293.


Les posteriors divisions de l'ofici provocaren la coexistència del Mestre Racional de la Cort (amb seu i arxiu a Barcelona) amb la dels mestres racionals de la Cort als regnes de Sardenya, Mallorca, València i Aragó, tot ells titulars d'un ofici independent per l'abast territorial de les seves competències, però representats emblemàticament per un segell de l'ofici comú d'aparença molt similar.


Això es pot veure encara avui en els logotips que utilitzen la Sindicatura de Comptes de Catalunya, de la Comunitat Valenciana i de les Illes Balears, ja que totes tres comparteixen el mateix segell en forma d'ametlla amb la inscripció “magister racionalis”:

 

 

A mitjan segle XIV, el 1359, amb la institució política de la Diputació del General –embrió de la Generalitat-, es va incorporar la figura de l'Oïdor de Comptes amb tasques de fiscalització i supervisió de les finances públiques. La Cort de Barcelona va abolir el 1379 els Oïdors de Comptes, que foren restablerts l'any 1413, quan els oïdors de comptes van quedar configurats definitivament com l'òrgan fiscalitzador de la gestió econòmica i administrativa de la Generalitat.

Les dues institucions van quedar abolides el 1716 pel Decret de Nova Planta. Després d'una existència interrompuda, no va ser fins al restabliment de la democràcia a la fi de la dictadura franquista quan la institució fiscalitzadora externa dels comptes públics va quedar definitivament instituïda en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979, sota la denominació de Sindicatura de Comptes de Catalunya, i posteriorment recollida ens els articles 80 i 81 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.