Istòria
Istòria
Origenes dera institucion
Es antecedents istorics dera Sindicatura de Compdes de Catalonha se remonten ara Edat Mieja. Eth prumèr organ fiscalizador que se n'a notícia se tròbe ena Corona d'Aragon, en sègle XIII, quan es finances e eth patrimòni deth rei dera Corona d'Aragon èren contrarotladi per un oficiau reiau, nomentat Mèstre Racionau (magister racionalis). Aguesta figura siguec institucionalizada er an 1283 per Père eth Gran, se ben er ofici deth mèstre racionau se consolidèc damb era reforma dera Administracion financèra amiada per Jaume II, auspiciada pera borgesia catalana, e damb eth nomentament d'un des principaus creditors deth monarca, eth ciutadan de Barcelona Arnau ça Bastida, coma Mèstre Racionau dera Cort en 1293.
Es posteriores divisions der ofici provoquèren era coexisténcia deth Mèstre Racionau dera Cort (damb sedença e archiu en Barcelona) damb era des mèstres racionaus dera Cort enes règnes de Sardenha, Malhòrca, Valéncia e Aragon, toti eri titulars d'un ofici independent entara artenhuda territoriau des sues competéncies, mès representats emblematicament per un sagèth d'ofici comun d'aparença plan semblanta.
Açò se pòt veir encara aué enes logotips qu'utilizen era Sindicatura de Compdes de Catalonha, dera Comunautat Valenciana e des Isles Baleares, ja que totes tres compartissen eth madeish segèth en forma d'amelha damb era inscripcion 'magister racionalis'.
A mejans deth sègle XIV, en 1359, damb era institucion politica dera Deputacion deth Generau -embrion dera Generalitat-, s'incorporèc era figura der Oïdor de Compdes damb prèzhèts de fiscalizacion e supervision des finances publiques. Era Cort de Barcelona abalic en 1379 es oïdors de compdes, que sigueren restablidi er an 1413, quan es oïdors de compdes demorèren definitivament com er organ fiscalizador dera gestion economica e administrativa dera Generalitat.
Es dues institucions sigueren abolides en 1716 peth Decret de Naua Planta. Dempús d'ua existéncia interrompuda, non siguec enquiath restabliment dera democràcia enes acabaments dera dictadura franquista quan era institucion fiscalizadora extèrna des compdes publics demorèc definitivament instituïda en Estatut d'Autonomia de Catalonha de 1979, jos era denominacion de Sindicatura de Compdes de Catalonha, e posteriorament recuelhuda enes articles 80 e 81 der Estatut d'Autonomia de Catalonha de 2006.
Integrants des organs dera Sindicatura
| Nom | Presa possessió | Fi mandat | Comentaris |
|---|---|---|---|
| Joan Josep Perulles i Bassas | 17/07/1984 | Nomenat pel Parlament el 27 de juny del 1984, va ser elegit síndic major de la Sindicatura el juliol del mateix any. Va exercir el càrrec fins al 20 de març del 1991. | |
| Josep Maria Carreras Puigdengolas | 17/07/1984 | 26/02/2004 | Va renovar mandat el 20 de març del 1991 i el 18 de juny del 1997 |
| Eudald Travé i Montserrat | 29/12/1984 | 07/07/1997 | - |
| Ferran Termes i Anglès | 10/10/1984 | 13/02/2001 | - |
| Francesc Xavier Vela i Parés | 05/03/1986 | 26/02/2004 | Va renovar mandat el 20 de març del 1991 i el 18 de juny del 1997 |
| Jordi Petit Fontseré | 07/07/1989 | 25/09/2003 | Va renovar mandat el 17 de novembre del 1993 i el 25 d’octubre del 2000 |
| Marià Nicolàs i Ros | 20/03/1991 | 26/02/2004 | - |
| Manuel Cardeña i Coma | 17/07/1984 | 27/10/2000 | Va renovar mandat el 15 d’octubre del 1987 i el 17 de novembre del 1993 |
| Lluís González i Salido | 17/07/1984 | 18/12/1984 | - |
| Antoni Castells i Oliveres | 17/07/1984 | 22/05/1989 | - |
| Joan Capdevila Salvà | 17/07/1984 | 17/11/1985 | - |
| Manuel Barrado i Palmer | 07/07/1997 | 26/02/2004 | - |
| Jacint Ros i Hombravella | 27/10/2000 | 17/01/2007 | - |
| Jordi Pons i Novell | 18/01/2007 | 21/02/2022 | Va renovar mandat el 17 de juliol del 2013 |
| Mària Àngels Servat i Pàmies | 04/03/2011 | 05/07/2019 | - |
| Jaume Amat i Reyero | 18/01/2007 | 21/02/2022 | Va renovar mandat el 17 de juliol del 2013 |
| Andreu Morillas Antolín | 04/03/2011 | 02/01/2018 | - |
| Agustí Colom i Cabau | 26/02/2004 | 04/03/2011 | - |
| Ernest Sena i Calabuig | 12/01/2005 | 04/03/2011 | - |
| Alexandre Pedrós i Abelló | 26/02/2004 | 02/06/2010 | - |
| Joan Colom i Naval | 26/02/2004 | 04/03/2011 | - |
| Montserrat de Vehí i Torra | 23/02/2001 | 17/01/2007 | Va ser la primera dona membre del Ple de la Sindicatura de Comptes |
| Alfons Ortuño i Salazar | 26/02/2004 | 19/09/2004 | - |
| Emma Balseiro Carreiras | 04/03/2011 | 21/02/2022 | - |
| Joan-Ignasi Puigdollers i Noblom | 04/03/2011 | 21/02/2022 | - |
| Miquel Salazar Canalda | 03/09/2013 | Va renovar mandat el 10 de febrer del 2022 | |
| Llum Rodríguez Rodríguez | 22/02/2022 | - | |
| Josep Viñas i Xifra | 22/02/2022 | - | |
| Maria Àngels Cabasés Piqué | 22/02/2022 | - | |
| Manel Rodríguez Tió | 22/02/2022 | - | |
| Ferran Roquer Padrosa | 22/02/2022 | - | |
| Anna Tarrach Colls | 22/02/2022 | - | |
| Enric Genescà i Garrigosa | 26/02/2004 | 03/09/2013 | Va renovar mandat el 18 de gener del 2007 |
| Nom | Presa possessió | Fi mandat | Comentaris |
|---|---|---|---|
| Marià Nicolàs i Ros | 14/05/2002 | 26/02/2004 | - |
| Joan Josep Perulles i Bassas | 18/07/1984 | 20/03/1991 | - |
| Joan Colom i Naval | 16/03/2004 | 04/03/2011 | Va ser reelegit pel Ple com a síndic major el 15 de març del 2007 |
| Ferran Termes i Anglès | 03/04/1991 | 13/02/2001 | Va ser reelegit pel Ple com a síndic major l’1 de desembre del 1993, el 8 de juliol del 1997 i el 2 de novembre del 2000 |
| Jaume Amat i Reyero | 16/03/2011 | 21/02/2022 | - |
| Miquel Salazar Canalda | 01/03/2022 | - |
| Nom | Presa possessió | Fi mandat | Comentaris |
|---|---|---|---|
| Manuel Bosch i Isant | 25/10/1984 | 04/12/1989 | - |
| Maria Angels Barbarà i Fontdevila | 13/01/1998 | 10/12/1999 | Va ser la primera dona a ocupar la secretaria general de la Sindicatura |
| Josep Ramon Dueso i Paratge | 23/12/1999 | 13/01/2003 | - |
| Rafael Morales Rosales | 21/01/2003 | 30/06/2004 | Va exercir de secretari general en funcions entre el gener del 2003 i el juny del 2004 |
| Marià Nicolàs i Ros | 04/12/1989 | 03/04/1991 | - |
| Ramon Planas i Font | 07/05/1991 | 13/01/1998 | - |
| Manel Rodríguez Tió | 15/10/2011 | 21/02/2022 | - |
| Montserrat Vendrell i Tornabell | 01/07/2004 | 31/03/2011 | - |
| Ferran Domínguez García | 16/03/2022 | 30/06/2023 | - |
| Marta Junquera Bernal | 01/01/2024 | - |
Actes destacables
Era Sindicatura organizèc en Barcelona es XII Encontres tecnics des OCEX, fòrum biannau a on es organs de contraròtle extèrn autonomic compartissen experiéncies e escàmbien coneishences en encastre der auditorat public.
Es jornades se debanèren es dies 28 e 29 de seteme der an 2017 ena embarra modernista der Espitau de Sant Pau, a on s'amassèren mès de 200 membres e professionaus des institucions autonomiques de contraròtle extèrn que compartiren 55 ponéncies e comunicacions sus tèmes deth maxim interès des assistents.
Eth document de conclusions aprovades se pòt consultar en ligam següent:
Era Sindicatura organizèc en Barcelona es XII Encontres tecnics des OCEX, fòrum biannau a on es organs de contraròtle extèrn autonomic compartissen experiéncies e escàmbien coneishences en encastre der auditorat public.
Es jornades se debanèren es dies 28 e 29 de seteme der an 2017 ena embarra modernista der Espitau de Sant Pau, a on s'amassèren mès de 200 membres e professionaus des institucions autonomiques de contraròtle extèrn que compartiren 55 ponéncies e comunicacions sus tèmes deth maxim interès des assistents.
Eth document de conclusions aprovades se pòt consultar en ligam següent:
Discursos
Era Sindicatura celebrèc un acte institucionau en Parlament de Catalonha entà commemorar eth trentau anniversari dera sua creacion mejançant era Lei 6/1984, deth 5 de març, que regulèc era natura e es foncions dera institucion prevista en Estatut d'autonomia.
Er acte se debanèc eth 2 de junh deth 2014 en Auditòri deth Parlament e compdèc damb era assisténcia des membres deth Plen dera Sindicatura, exsindics e personau dera institucion, e tanben presidents des organs estatutaris, membres des grops parlamentaris e representants des collègis professionaus.
I intervengueren eth sindic major, Jaume Amat, e tres figures destacades deth mon der auditorat e era comptabilitat publiques: Josep Maria Carreras, sindic de compdes enter es ans 1984 e 2004; Heliodoro Robleda, titular de cagira d'Economia Financèra e Comptabilitat e president dera Cramba de Compdes de Navarra, e Oriol Amat, titular de cagira d'Economia Financèra e Comptabilitat e conselhèr dera Comission Nacionau deth Mercat de Valors.
Eth clauson der acte anèc en carga dera presidenta deth Parlament, Núria de Gispert.
Es discorsi der acte se pòden consultar en ligam següent:
En quadre des actes organizadi entà commemorar eth vint-e-cincau anniversari dera Sindicatura de Compdes de Catalonha, Barcelona acuelhec eth 16 d'octobre deth 2009 era celebracion deth seminari internacionau "Er auditorat public mieiambientau: escomeses e escadences entàs organs de contraròtle extèrn",organizat pera Sindicatura en collaboracion damb era Organizacion Europèa des Institucions Regionaus de Contraròtle Extèrn deth Sector Public (EURORAI).
Era jornada, celebrada en World Trade Center de Barcelona, amassèc mès d'un centenat de membres de tribunaus de compdes de 14 païsi europèus que compartiren experiéncies sus era fiscalizacion des recorsi destinadi pes administracions tà hèr tèsta ara degradacion deth miei ambient. Enes debats participèren representants d'organs de contraròtle de França, Alemanha, Reiaume Unit, Àustria, Soïssa, Païsi Bassi, Norvègia, Ongria, Chipre, Kosòvo e Russia, e tanben deth Tribunau de Compdes Europèus e de diuèrsi organs autonomics de contraròtle extèrn.
Entà commemorar eth sòn vint-e-cincau anniversari, era Sindicatura de Compdes programèc un corròp d'actes damb era volontat de compartir present, passat e futur damb es actors institucionaus e sociaus de Catalonha. Eth senhau de gessuda siguec eth dia 5 de març de 2009, data en qué se convidèren es principaus institucions e autoritats catalanes ar acte commemoratiu der anniversari en Auditòri deth Parlament de Catalonha. Eth madeish dia, se debanèc tanben un acte de caractèr tecnic damb representants des organs de contraròtle extèrn e expèrts deth mon der auditorat public entà perpensar e debàter sus es escomeses der auditorat en sector public. Es actes se barrèren damb un concèrt en carga deth violoncelista Lluís Claret.
Damb motiu d'aqueth acte commemoratiu, era Sindicatura editèc un libre que recuelh es discorsi e es ponéncies que s'i prononcièren e un reportatge fotografic des diferenti actes.
Era Sindicatura organizèc es VII Encontres tecnics des organs de contraròtle extèrn, es dies 22 e 23 de noveme ena bastissa deth World Trade Center, en Pòrt de Barcelona. Es jornades compdèren damb era participacion de 120 persones apuprètz, enter membres e personau tecnic, des institucions fiscalizadores des comunitats autonòmes.
I auec cinc grops de trabalh que meteren en comun ua trentia de ponéncies e comunicacions sus tèmes d'interès relacionadi damb er auditorat public.
Eth document de conclusions aprovades se pòt consultar en ligam següent:
Era sedença
Era Sindicatura de Compdes a era sua sedença en Via Laietana 60, de Barcelona, dempús der 1 de gèr deth 2017.
A compdar dera sua creacion, er an 1984, era Sindicatura a cambiat diuèrsi còps de sedença laguens dera ciutat de Barcelona. Enes quate prumèrs ans de vida dera institucion, e enquia 1998, era Sindicatura siguec plaçada en numèro 20 de Plaça de Catalunya, a on ocupaue dus nivèus en ua bastissa de burèus que alavetz albergaue era sedença deth banc francés Société Générale.
Eth 1999 se desplacèc ath carrèr Jaume I 2-4, bastissa qu'auie estat sedença dera istorica Taula de Canvi e que posteriorament lotjarie era sedença dera Caja d'Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, era actuau Caixabank. Era Sindicatura ocupaue tres nivèus dera bastissa, que lotjaue tanben quauqui servicis dera Administracion dera Generalitat.
Tà prumèrs deth 2006, e en tot coïncidir damb un agradiment de plantilha, era Sindicatura se trasladèc ara Vila Olimpica, en Avinguda Litoral 12-14, ena bastissa nomentada Blue Building, a on i siguec enquia finaus deth 2016.
