Publicador de continguts

Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme. Exercici 2019

L’informe en 2 minuts

Per què hem fet aquesta fiscalització?

  • Els residus suposen una àrea de risc i cal optimitzar-ne la seva gestió, ja que poden tenir un impacte negatiu sobre la societat. Per això es va incloure en el Programa anual d’activitats de la Sindicatura de Comptes una fiscalització per comprovar que el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme complia les finalitats per a les quals havia estat creat.

Quins són els fets i xifres clau?

  • El Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme (CIVRM) està adscrit a l’Ajuntament de Mataró com a ens dependent.
  • El CIVRM presta els seus serveis des de l’any 1985. L’any 2019 servia a 28 dels 30 municipis del Maresme i al Consorci del Vallès Oriental.
  • El 18 de maig del 2007 el Consorci va adjudicar la concessió administrativa d’obra pública per a l’ampliació, adequació i explotació del CIVRM per un període de 15 anys; la despesa imputada l’any 2019 al capítol 2 va ser de 16,67 M€.
  • L’any 2019 el CIVRM va rebre 125.108 tones de residus. D’aquesta xifra 61.361 tones eren fracció no recuperable; 53.082 tones corresponien a matèria orgànica i 10.665 tones a materials recuperables.
  • Segons la Sindicatura de Comptes l’any 2019 es van reconèixer drets i obligacions per 29,50 M€ i 28,82 M€, respectivament, amb un resultat pressupostari ajustat de 48.573 €.

Què hem observat?

  • L’aportació anual de 8,67 M€ per finançar les obres d’adequació del CIRVM, que és una transferència de capital, es va registrar com a transferència corrent.
  • L’import del cànon recaptat per compte de l’ARC, 1,65 M€, es va registrar en el pressupost del Consorci. Aquest import s’hauria d’haver tractat de forma no pressupostària.
  • S’han detectat drets incorrectament reconeguts per 1,15 M€.
  • Als ingressos pel tractament de residus industrials es van aplicar diferents tarifes que variaven en funció de la necessitat del Consorci d’atraure volums de residus i de la capacitat de les empreses d’aportar-los.
  • El càlcul de l’aportació anivelladora pels serveis prestats no incloïa la constitució d’un fons d’amortització de les instal·lacions.

Què recomanem?

  • Tot i no estar obligat legalment caldria que el Consorci tingués cobert un lloc de treball de Tresoreria.
  • Caldria adequar l’estructura pressupostària als diferents serveis que presta el Consorci i que al tancament de l’exercici s’aprovessin els costos dels diferents serveis i els ingressos generats.
  • Caldria que les majors despeses derivades de liquidacions anuals definitives dels serveis contractuals es cobrissin mitjançant derrames dels ajuntaments consorciats i no mitjançant recursos propis del Consorci.
  • En el cas dels residus industrials assimilables als municipals, el Consorci, com a titular del servei, hauria de liquidar els imports a cobrar directament als industrials.